ESTRATÈGIA I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI B2B

Per què fracassen els projectes estratègics? De la planificació a l'execució

Definir un objectiu estratègic no garanteix que una empresa disposi de la capacitat necessària per assolir-lo. Desenvolupar una nova línia de negoci, entrar en un mercat o transformar una activitat exigeix planificar recursos, dedicacions, competències i terminis, sense comprometre el funcionament del negoci actual.

Per Miquel López · 8 min de lectura

Definir on volem arribar no és el mateix que definir com hi arribarem

Has vist fracassar algun projecte que s'havia definit com a estratègic?

Potser el problema no era l'objectiu estratègic que es perseguia, sinó la manca d'una planificació estratègica realista per assolir-lo.

En moltes empreses, les decisions estratègiques parteixen de necessitats o oportunitats perfectament justificades: diversificar l'activitat, accedir a nous mercats, desenvolupar productes, incorporar tecnologia o transformar el model de negoci.

La direcció identifica l'oportunitat, defineix els objectius i estableix un horitzó temporal. Però entre aquesta decisió i la seva materialització hi ha una qüestió determinant: la capacitat real de l'organització per executar el projecte.

Una estratègia no esdevé viable només perquè l'objectiu sigui atractiu. Cal identificar què s'haurà de fer, qui ho farà, amb quines competències, quina dedicació requerirà i com es compatibilitzarà amb la resta d'activitats de l'empresa.

Quan els projectes estratègics competeixen amb el negoci actual

Un dels principals reptes de les pimes industrials és que els projectes de transformació i desenvolupament han de conviure amb una operativa que no es pot aturar.

Els equips continuen atenent clients, preparant ofertes, executant projectes, resolent incidències i complint compromisos de lliurament.

En aquest context, una nova iniciativa estratègica acostuma a incorporar-se a una estructura que ja té responsabilitats i càrregues de treball assignades.

El problema apareix quan es pressuposa que els recursos existents podran absorbir aquesta dedicació addicional sense modificar-ne les prioritats ni reforçar-ne la capacitat.

Això pot provocar diferents situacions:

  • Projectes estratègics que avancen només quan l'activitat ordinària ho permet.

  • Responsables que han de compaginar objectius de desenvolupament amb exigències operatives immediates.

  • Decisions que s'endarrereixen perquè no hi ha prou disponibilitat directiva.

  • Iniciatives que acumulen desviacions sense que existeixi un problema tècnic concret.

  • Equips que assumeixen noves responsabilitats sense disposar de les competències o del temps necessaris.

El resultat és que una iniciativa considerada estratègica pot acabar rebent un tractament residual en la distribució real dels recursos.

Aquesta contradicció és especialment rellevant quan el projecte ha de contribuir a garantir la competitivitat futura de l'empresa.

El risc d'acumular iniciatives sense revisar les prioritats

Rose Hollister i Michael D. Watkins aborden aquesta problemàtica a l'article Too Many Projects, publicat a Harvard Business Review el 2018.

Els autors analitzen com les organitzacions incorporen contínuament noves iniciatives sense abandonar necessàriament les anteriors. Aquesta acumulació acaba generant una sobrecàrrega que dificulta l'execució, especialment en els nivells de l'organització on conflueixen les diferents prioritats.

Una de les idees més interessants és que la priorització no es pot limitar a cada departament o responsable. Cal una visió conjunta de totes les iniciatives i dels recursos que consumeixen.

Aquesta reflexió també és aplicable a les pimes.

Una empresa pot tenir simultàniament projectes de digitalització, desenvolupament comercial, millora productiva, diversificació o reorganització interna. Considerats individualment, tots poden estar justificats.

Però la suma de projectes viables no constitueix necessàriament una cartera de projectes executable.

La direcció ha de valorar no només l'interès de cada iniciativa, sinó també les interferències, dependències i limitacions que apareixen quan s'han de desenvolupar simultàniament.

Això implica prendre decisions: prioritzar, reprogramar, reorganitzar recursos, incorporar noves capacitats o, quan sigui necessari, renunciar a iniciatives que han perdut rellevància.

No es tracta de reduir l'ambició estratègica, sinó d'evitar que la dispersió comprometi els resultats.

Planificar la capacitat d'execució, no només les activitats

Els projectes recurrents acostumen a disposar d'una base d'experiència que facilita estimar costos, terminis i dedicacions.

En canvi, quan una empresa desenvolupa una nova activitat, entra en un mercat desconegut o incorpora competències que no formen part del seu negoci habitual, les referències poden ser menys fiables.

Aquesta incertesa obliga a planificar amb un enfocament diferent.

Identificar els recursos i les competències necessàries

El primer pas és determinar quines funcions i capacitats requerirà el projecte al llarg de les diferents etapes.

No totes les necessitats es poden expressar en hores de treball. Algunes requereixen coneixement específic, experiència directiva, capacitat comercial, criteri tècnic o habilitats de coordinació.

Per exemple, desenvolupar una nova línia de negoci pot exigir simultàniament:

  • Analitzar el mercat i validar la demanda.

  • Definir una proposta de valor competitiva.

  • Desenvolupar o adaptar productes i serveis.

  • Preparar les capacitats de producció o prestació.

  • Establir canals comercials i generar oportunitats.

  • Coordinar les diferents àrees implicades.

  • Fer seguiment dels resultats i ajustar el plantejament.

Determinar qui assumirà aquestes funcions és tan important com definir les activitats que s'han d'executar.

Contrastar les dedicacions amb la disponibilitat real

Una persona pot tenir les competències adequades per liderar un projecte, però no disposar del temps necessari per fer-ho.

Aquesta distinció és fonamental.

No n'hi ha prou amb assignar una responsabilitat. Cal quantificar la dedicació prevista i contrastar-la amb els compromisos que aquella persona ja té assumits.

En alguns casos, la solució serà redistribuir tasques o alliberar parcialment recursos interns. En d'altres, caldrà incorporar professionals, establir col·laboracions externes o reforçar temporalment determinades funcions.

La qüestió no és limitar els projectes als recursos actualment disponibles, sinó planificar com s'obtindrà la capacitat necessària per executar-los.

Incorporar el temps com a variable estratègica

La planificació també ha de considerar quan es necessitaran els recursos.

Una mateixa dedicació total pot resultar assumible si es distribueix al llarg de sis mesos i inviable si es concentra en quatre setmanes.

A més, els projectes estratègics sovint presenten dependències entre activitats. No sempre té sentit reforçar la capacitat comercial abans de validar l'oferta, ni comprometre inversions productives sense haver contrastat les necessitats del mercat.

Per això és important definir etapes, fites i seqüències d'execució que permetin adaptar les dedicacions a l'evolució real del projecte.

Un exemple: desenvolupar una nova línia de negoci

Imaginem una pime industrial que decideix ampliar la seva activitat incorporant un nou servei per als clients actuals.

La iniciativa presenta un encaix estratègic clar: aprofita el coneixement tècnic de l'empresa, pot generar ingressos recurrents i contribueix a diferenciar l'oferta.

La direcció decideix posar-la en marxa i assigna el desenvolupament al responsable tècnic, amb el suport del departament comercial.

Sobre el paper, el plantejament sembla raonable.

Però el responsable tècnic continua dedicant la major part de la jornada als projectes existents, mentre que l'equip comercial prioritza les oportunitats que poden convertir-se en vendes a curt termini.

La nova línia avança de manera intermitent. Les decisions es retarden, les proves s'allarguen i els objectius inicials deixen de complir-se.

Arribats a aquest punt, seria fàcil concloure que el projecte no ha funcionat.

Tanmateix, potser el que ha fallat no és l'oportunitat de negoci, sinó el model d'implantació escollit.

Un plantejament alternatiu hauria pogut establir una primera fase de validació, una dedicació protegida per als responsables, suport extern en determinades funcions i fites concretes per decidir quan ampliar els recursos.

Aquesta planificació no garanteix l'èxit comercial, però permet comprovar el potencial de l'oportunitat sense confondre les limitacions d'execució amb una manca de viabilitat del negoci.

Cinc decisions per convertir l'estratègia en un projecte executable

Abans d'iniciar una nova iniciativa estratègica, convé que la direcció resolgui cinc qüestions.

1. Quina prioritat té realment?

Cal determinar la rellevància del projecte respecte a les altres iniciatives de l'empresa.

Quan tots els projectes tenen la màxima prioritat, la capacitat de decisió es debilita i els conflictes acaben resolent-se segons les urgències del dia a dia.

2. Quina capacitat necessitem i de quina disposem?

Cal identificar les competències, les dedicacions i els recursos necessaris, així com les limitacions de l'estructura actual.

Aquest exercici ha de considerar tant el personal operatiu com els recursos de direcció i coordinació.

3. Com obtindrem els recursos que ens falten?

Les alternatives poden incloure reorganització interna, redistribució de responsabilitats, contractació, col·laboració amb especialistes o direcció temporal.

La decisió ha de tenir en compte la durada de la necessitat, el cost, la disponibilitat i la importància de desenvolupar internament determinades competències.

4. Quins terminis són realistes?

Els terminis no haurien de definir-se únicament a partir de la data en què voldríem assolir els resultats.

Cal contrastar-los amb les dedicacions disponibles, les dependències entre activitats i els marges necessaris per validar hipòtesis o corregir desviacions.

5. Com comprovarem que avancem adequadament?

Un projecte estratègic necessita fites verificables, responsables identificats i mecanismes de seguiment.

Aquests indicadors no s'han de limitar al compliment del calendari. També han de permetre valorar si es mantenen les hipòtesis de negoci, si els recursos són suficients i si els resultats justifiquen continuar invertint-hi.

L'objectiu és disposar d'informació per decidir quan continuar, ajustar, reforçar o aturar una iniciativa.

La planificació estratègica ha de ser adaptable

Planificar no significa pretendre que totes les variables siguin previsibles.

En projectes de transformació o desenvolupament de negoci, una part de la informació només s'obté a mesura que el projecte avança.

Per això, una planificació realista ha de combinar compromís i flexibilitat.

Cal establir una estructura inicial que permeti assignar recursos i responsabilitats, però també incorporar mecanismes per revisar les hipòtesis, adaptar les dedicacions i modificar les prioritats quan apareixen noves evidències.

Aquest enfocament és especialment útil en el desenvolupament de noves línies de negoci, on la validació progressiva permet limitar inversions inicials i ampliar els recursos a mesura que es confirma el potencial comercial.

La flexibilitat no hauria de ser una justificació per treballar sense un pla, sinó una característica del mateix model de planificació.

De l'objectiu estratègic a la capacitat real d'execució

Una empresa pot identificar correctament una oportunitat de creixement i, tot i així, no aconseguir desenvolupar-la.

Les causes poden ser diverses: una demanda insuficient, un posicionament equivocat, canvis en el mercat o una proposta de valor poc competitiva.

Però també pot existir una causa interna: no haver dotat la iniciativa de les condicions necessàries per executar-la.

La direcció ha de garantir que els objectius estratègics es tradueixen en projectes amb responsables, recursos, competències, dedicacions i terminis coherents.

Això no implica necessàriament disposar de tota la capacitat des del primer moment. Implica identificar què es necessita, determinar com s'obtindrà i establir quan haurà d'estar disponible.

En definitiva, la planificació estratègica ha de connectar allò que l'empresa vol aconseguir amb allò que està preparada per fer, i amb les capacitats que haurà de desenvolupar per fer-ho possible.

 

Referències

Hollister, R. i Watkins, M. D. (2018). Too Many Projects. Harvard Business Review, setembre–octubre de 2018.

https://hbr.org/2018/09/too-many-projects

Harvard Business Review IdeaCast (2018). Stop Initiative Overload. Entrevista amb Rose Hollister i Michael D. Watkins, 30 d'octubre de 2018. Inclou transcripció.

https://hbr.org/podcast/2018/10/stop-initiative-overload

Una estratègia no esdevé executable només perquè els seus objectius siguin clars. Ho és quan l'organització disposa d'un pla realista per mobilitzar els recursos, les capacitats i el temps necessaris per assolir-los.

Miquel López

Enginyer tècnic industrial i MBA

Més de 25 anys d’experiència en entorns industrials, desenvolupament de negoci i direcció i implantació de projectes. Impulsor de SEDIP.

Abans d'impulsar un nou projecte estratègic, tens clar què caldrà prioritzar, reorganitzar o reforçar per fer-lo realitat?

SEDIP us ajuda a analitzar oportunitats, prioritzar-les i convertir les més viables en noves línies de negoci preparades per créixer.