RECURSOS ADEQUATS EN EL MOMENT ADEQUAT
En els projectes d’inversió en bens de capitals (CAPEX), habitualment la major concentració en número de recursos destinats al disseny és produeix en el tram final de la fase de disseny (corba 3). Malauradament, és habitual arribar tard en aquesta assignació de recursos i com a conseqüència se solapen perillosament les fases de disseny i la fase de construcció/instal·lació.
Aquest fet s’accentua en els projectes singulars i en els projectes no estandarditzats dintre de les nostres organitzacions. La pròpia naturalesa d’aquets projectes fa que tinguin un grau d’incertesa elevat i això comporta inevitablement un risc elevat d’errar en l’estimació del número de recursos i en el moment adequat d’entrada en escena dels mateixos.
Amb una correcta assignació de recursos es detecten els riscos en les fases inicials i es mitiga l’impacte a temps. Emprendre contra mesures durant les fase d’obra, instal·lació o posta en marxa per resoldre les incidències no previstes en la fase de disseny (corba 2) és molt més costos a tots els nivells que preveure-les i/o evitar-les en les fases de disseny, a on és pot impactar fàcilment en el cost, temps d’execució i funcionalitat (corba 1).
Com impacta l’organització de recursos destinats al disseny al llarg del cicle de vida dels projectes?
Més enllà de la capacitació dels recursos humans, fet indispensable per poder emprendre amb èxit els projectes, la importància de destinar i involucrar el major número de recursos qualificats possibles en les fases inicial del projecte (corba 4) és un factor clau d’èxit. Assegurant així l’assoliment dels objectius bàsics (cost i temps previst) complint amb totes les especificacions requerides.
Gràcies a assolir un millor ambient de treball entre tots els col·laboradors al reduir les turbulències generades per els imprevistos en fases d’execució, es generen altres beneficis com el de mantenir a resguard els recursos humans destinats, promovent la així un ambient més procliu a la col·laboració i a emprendre iniciatives de millora per part dels participants.
Com podem avançar-nos als sobre costos i retards generats per els imprevistos?
Fer l’esforç màxim en la fase d’estudi i disseny ens ajudarà a apropar-nos a la millor solució tècnica possible amb els menors costos i temps d’execució més curt possible. Una fórmula que podria ser raonable per fer un esforç addicional i proporcionat seria la següent:
Una vegada fet el pressupost total (p. ex. 100$) amb una la desviació acceptable per part del promotor (p. ex. +5$), caldria incrementar ja d’entrada la partida econòmica destinada al disseny en una part proporcional a la desviació acceptable (p. ex. 10% = 1$).
Aquest sobre esforç s’ha d’ajustar a les característiques pròpies de cada projecte, cal considerar-lo com una inversió per mitigar la desviació acceptable i cal destinar-lo més en avançar en el temps l’inici de les fases de disseny que no pas a augmentar el número de participants en les mateixes.
En qualsevol cas i més enllà de la metodologia que s’apliqui, cal aconseguir que tots prenem consciència de la necessitat d’actuar a temps i des de les nostres posicions facilitar les bones condicions per emprendre accions preventives a temps.
Aquest fet s’accentua en els projectes singulars i en els projectes no estandarditzats dintre de les nostres organitzacions. La pròpia naturalesa d’aquets projectes fa que tinguin un grau d’incertesa elevat i això comporta inevitablement un risc elevat d’errar en l’estimació del número de recursos i en el moment adequat d’entrada en escena dels mateixos.
Amb una correcta assignació de recursos es detecten els riscos en les fases inicials i es mitiga l’impacte a temps. Emprendre contra mesures durant les fase d’obra, instal·lació o posta en marxa per resoldre les incidències no previstes en la fase de disseny (corba 2) és molt més costos a tots els nivells que preveure-les i/o evitar-les en les fases de disseny, a on és pot impactar fàcilment en el cost, temps d’execució i funcionalitat (corba 1).
Com impacta l’organització de recursos destinats al disseny al llarg del cicle de vida dels projectes?
Més enllà de la capacitació dels recursos humans, fet indispensable per poder emprendre amb èxit els projectes, la importància de destinar i involucrar el major número de recursos qualificats possibles en les fases inicial del projecte (corba 4) és un factor clau d’èxit. Assegurant així l’assoliment dels objectius bàsics (cost i temps previst) complint amb totes les especificacions requerides.
Gràcies a assolir un millor ambient de treball entre tots els col·laboradors al reduir les turbulències generades per els imprevistos en fases d’execució, es generen altres beneficis com el de mantenir a resguard els recursos humans destinats, promovent la així un ambient més procliu a la col·laboració i a emprendre iniciatives de millora per part dels participants.
Com podem avançar-nos als sobre costos i retards generats per els imprevistos?
Fer l’esforç màxim en la fase d’estudi i disseny ens ajudarà a apropar-nos a la millor solució tècnica possible amb els menors costos i temps d’execució més curt possible. Una fórmula que podria ser raonable per fer un esforç addicional i proporcionat seria la següent:
Una vegada fet el pressupost total (p. ex. 100$) amb una la desviació acceptable per part del promotor (p. ex. +5$), caldria incrementar ja d’entrada la partida econòmica destinada al disseny en una part proporcional a la desviació acceptable (p. ex. 10% = 1$).
Aquest sobre esforç s’ha d’ajustar a les característiques pròpies de cada projecte, cal considerar-lo com una inversió per mitigar la desviació acceptable i cal destinar-lo més en avançar en el temps l’inici de les fases de disseny que no pas a augmentar el número de participants en les mateixes.
En qualsevol cas i més enllà de la metodologia que s’apliqui, cal aconseguir que tots prenem consciència de la necessitat d’actuar a temps i des de les nostres posicions facilitar les bones condicions per emprendre accions preventives a temps.
